dilluns, 18 de febrer del 2008

SORTIDA BTT SABADELL - SANT LLORENÇ




“NO ME SIENTO LAS PIERNAS”

Que passa ¡¡ krakers !! be, be, be.
Increïble sortida BTT on es va demostrar, que anar amb bici no es el mes important.

Quedem com sempre, 8:30 am. El JB, Martini i GM ens faltava en Robert clarament perjudicat per una grip (mala sort).

Sortim cap al Puig de la Creu direcció Sant Llorenç. Però abans, les típiques excuses, fa dues setmanes que no toco la bici, que si no tinc temps de entrenar, que si el ca....on del GM entrena de amagadetes en fi, ni cas.

Seguim el camí marcat a un ritme mitja –alt fins a la primera pujada d’asfalt (passada la riera) i, com no, el JB que no pot aguantar que una roda que no sigui la seva vagi per davant, es destroça viu per evitar que el GM el passi per davant.
A tot això destacar que el Martini Zinzano com sempre, enrere i esperant al seu torn.

Una vegada arribats a Castellar comencem a pujar el famós Puig de la Creu, prèviament parem un moment per que el JB no es troba agust amb la “Braga” (dic “braga” per que si dic calces es pot mal interpretar).Durant aquesta parada ens passen uns 10 ciclistes que anaven en la mateixa direcció que nosaltres.
Acabem la parada tècnica i comencem l’ascensió. En els primers metres res a destacar, pero al cap d’una estona pujant, m’adono que JB i Martini Zinzano no poden seguir el meu ritme i decideixo esperar-los per poder pujar tots junts.
Però no se perquè, el maquina JB comença a tirar com una moto, i jo i el Martini ens col·loquem a roda, i cap amunt. Jo no entenc res, diu que esta fet pols, però, miro el velocímetre i quina bestialitat marca 12 i 13 Km/h torno a mirar be perque no m’ho crec però, si,si 12 i 13.
Quina passada tots el Bikers que ens avien passat mentre el JB es treia roba, anaven caient, un, dos,tres................ aixi fins a 10.
El Martini comença a quedar-se enrere pero, sense perdre roda (quina maquina menys mal que no pot entrenar que si no )
Al final com no, tenia que passar, las piles del conillet Duracell puffff ,finito a 600 metres del final la cosa fa figa, i ja esta, es la meva dos pinyons avall i tira que el JB esta fos “quin farol que s’ha marcat el tio”. Ho reconec, en tenia ganes. m’he venjat.

Per cert el Martini a roda del JB i amb un riure de orella a orella. Que estarà tramant?

Una vegada a dalt del puig el JB fa una fotografia del paisatge i..... “collons” que se’m veuen els mitjons, ja et val JB això pot provocar moviments feministes....... “¡que me quieres buscar la ruina!”.

Be, recuperades les forces continuem cap a Sant Llorenç i desprès d’una petita pujadeta fotem tota la traca a la bike i a fondo fins a ball. Fulminant baixada en la qual reconec que el JB tècnicament encara avui, es millor ( de moment). Ep!!!!!! que ningú pensi que el Zinzano es queda curt, el que passa que dels tres, es el que te mes seny. Ell al seu ritme, però segur.

Ja em arribat despres d’una baixada frenètica i uns quants salts que treuen l’alè, sobre tot de JB . Toca jala !!!ja era hora¡¡¡¡ donde esta el pistachooooo ¡¡¡¡¡que se vea, que se vea!!!!! Collonut.
M’entres estàvem fotent-li mossegades a la torrada, arriba en Sergi un col·lega motero del JB. Un tio que fa 3 com jo (GM).
Sense adonar-nos observem que som els últims al bar, ¡joder! on es la penya?.
Ep!!! Col·legues que es tard! fotem el camp. Agafem les maquines i ¡la mare del tano quant era gitano!, “”Merda”” punxada de roda, de qui? del JB i es clar qui te tots els recanvis i les eines? com no el GM RACC però aquesta vegada la punxadeta passarà factura. Si,si tenim fotos del JB treballant m’entres els demes inclòs el Sergi petem la xerrada i fem alguna que altre gracia.
(mira fotos. no fare comentaris al respecte pero queda clar que l’edat passa factura a tots)



Ens posem en marxa desfent Camí. Observo que el JB esta molt tocat, però quina es la meva sorpresa quant veig al Martini pujant tan tranquil i tot rient. Ja esta aquí, la fera s’ha despertat, ondia com va el maquineta sembla que el portar la panxa plena el possa a tope o...... sera el pistatxo?. De fet el tio va com una moto, es mes, la baixada que fem del Puig de la Creu a Castellar, el col·lega es destapa i tira avall com si d’un falco es tractes, intentant donar caça al JB i no puc dir res mes perque el vaig perdre de vista i no el vaig veure mes fins al final ¡que bestia! “al·lucino pipes”

Això si, que quedi clar, jo el GM tinc un nou record. Si senyor amb dos pebrots vaig marcar un nou top speed 67 Km/h a la baixada d’asfalt camí de Sabadell.


I crec que res mes a dir, ja hi ha prou, que si no això semblarà una novel·la.


Apa boixos a disfrutar.


fotos sortida.http://picasaweb.google.es/jb1100xx/SortidaSantLlorencs170208

2 comentaris:

Martini ha dit...

Eiiii!!! Ens han de fer la baixada al riu més llarga, a veure si arribem a 80 km/h i ens treuen els punts..., el punts de la cara, de l'ostia que ens fotarem!! Boixos de la muntanya!!! Power without control !!! Molt bo el comentari GM. Nomesientolaspiernas.com

Anònim ha dit...

JAJAJA!!! La baixada més llarga... i us haurem de venir a pescar al fons del Ripoll!!!
M'estalviaré els comentaris dels mitjons.. i el de LES calves... no em vull buscar més enemics...