La ruta escollida “ Càmping Mont-roig – la mola de Colldejou “
Companys de fatiga si voleu sentir el pur BTT no podeu deixar escapar de fer aquesta ruta. No se les sensacions que redactaré recolliran totes les que vaig sentir en arribar al la cima de la muntanya.
Sortida des de el càmping a les 7:00 am. Els dos intrèpids bikers l’Alfons, seguidor del nostre bloc i jo mateix (GM).
Sortim direcció Mont-roig per anar a buscar la carretera de l’ermita i tot seguit enfilar cap a la pista que ens portarà al cim de la mola de Colldejou.
Fins la pista tot correcta un rodar fàcil i sense cansament, però un cop desviem cap al camí.............! comença l’infern. Quines pujades amb pedra solta i sorra. De fet tot el camí fins a la Vall de Colldejou amb plat petit.
Un cop arribats a la vall prenem direcció cap a la Mola, no ens imaginàvem el que ens esperava, la mare que en va parir, la de rocs i desnivell que varem patir uns 300 metres o mes de desnivell caminant amb la bici a coll. De fet varem estar a punt de deixar les bicis al costat d’un arbre i acabar l’ascensió sense pes extra. Però no com dos campions, fins dalt amb la bike a cuestas. No teníem clar el que trobaríem, però sorpresa el cim era perfecte per rodar amb bici. Quina passada quina sensació de llibertat miraves al voltant i no hi havia parets ni edificis res de res al·lucinant. Per mes informació mirar fotos, ja que explicar-ho es molt difícil.
mes fotos de la sortida aqui
3 comentaris:
Yes we cannnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn....
Im-presionant...com deia el Jesulin!!!! Quina enveja sana,eh.
Aquesta s'ha de fer,nois.
Per cert,Alfons...una abraçada forta i t'has fet un xaval!!!!Ens veiem a l'agost???
Lalooo...te sales,ets un cul inquient...jejejejeje...el proxim dia porta brujula. Wuaaauuuu
Jo vaig provar la machine fent un collserola a pinyon(increibles les sensacions amb la doble;ja trigueu nanos(Xavier/Jordi)...si quasi guanyo la cursa q hi havia pel mateix recorregut i q era de la festa major de Sant Cugat)...jejejejeje
La resta de la colla ja sabeu,preneu nota i ja esteu avisats q les rutes q fem per les terres de tarraco no son facilonesssss...a tremolar...jejejejejejeejjejej
Siau,el Wally
Ostres, jo sóc l'altre que va pujar.
Coincideixo plenament amb el Xavi. Btt en estat pur. Tant pur, tant pur que de lo pur que era, tota la pujada des del coll fins la carena va ser purament amb la bici a l'espatla, :))
Això sí. El tros de carena que vam poder ciclar, va ser genial (que voleu que us digui, un cop fet...) Pau, ves-te'n posant les piles per pujar al coll del Guix, el que pugi amb un 0 té premi!!!
Eii, sou uns cracks !!!, la pujada a coll tè una pinta increible per fer la baixada a sobre !!!!, això si amb una doble !!
Publica un comentari a l'entrada