Abans de comentar la sortida he de fer una puntualització:Xavier Moyano com sabràs cadascú de nosaltres te un alies, dons be, així (per exemple) com Marti es Martini tu seràs, si no et sap greu, El ultimo Moykano (UMK) tió es que el cognom s’enganxa. Espero que no et molesti. Si es així ho canviem.
Pue…. al lio
Diumenge 8:30 havíem quedat els 4 (Martini, Wally, UMK i GM (jo)) fieres de la MTB el 5e en JB estava esquiant i encara no te la maquina disponible.
Però com sol passar alguns, varen posar alguna excusa per no sortir del llit……..que si tinc el genoll malament, que si em cago per tot arreu………….rajats.
“es conya” espero que os recupereu aviat.
8:30 del mati pa cagarse no mes veure al UMK em vaig quedar flipat, “el tio esta fet un sílfides, ha perdut pes (5-6 kg) i pa colmo ha estat entrenant durant tots els Nadals i mes.
Com no, ja em veia un altre cop arrastrem-ne pels putos camins llepant la roda del UMK.
Però en fi. Decidim fer una ruta diferent i comencem a fotre pedals direcció Setmenat. I com no, pujant per el camí de la fabrica el UMK comença a tirar com si portes motor,
Quina maquina tu, això no es el que era. I jo, amb la llengua fora
Arribem a Setmenat pel camí vell de Ripollet- Castellar (jo asfixiat, el UMK fresquet fresquet) i desviem direcció Guanta - els tres pins. Cullons amb els tres pins, la mare que en va parir, quins tres Km de pujada. Wally ni castell de Mont-roig ni P……..as, companys en tres Km 14% + o – de desnivell i en UMK tira que te tira i es clar com no el GM peu a terra menys mal que el UMK també va desistir i va claudicar.
Una vegada superat el fantàstic desnivell arribem als tres pins i busquem camí direcció Puig de la creu com no ens passem del trencall i menys mal que a mitat camí de sant no se que ens trobem un amic del UMK i ens fa de guia fins al puig. Tot això si, amb una fangada de collons. Arribats al puig, baixada cap a Castellar, esmorzar i cap a casa.
Foto final delsb "XX"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada