Aquesta setmana em toca mi: JB. Fins ara només havia aportat els recursos tècnics (que tampoc no té gaire mèrit), i ja és hora de que em “mulli”.
Per començar dir que va ser una sortida “coixa”. Coixa perquè?: doncs perquè per temes logístics el Martini estava ingerint Gin-tònics en un “bodorrio” i no va poder venir dissabte. Finalment vaig constatar el dissabte a la nit que els Gin Tonics se li van posar malament … (ja se sap no s’han de barrejar el Gin amb el Martini :-o )
Anem per feina: sortida a les 8:00AM des de un lloc absolutament conegut. Des de sota casa el Xavi. Fixeu-vos si és important l’home: sempre, però quan dic sempre és sempre, sortim i tornem des de sota a casa el Xavi. És igual si em d’anar direcció contrària… nosaltres a casa el Xavi …. juas, juas, …
Seguim, que encara no em sortit i ja portem tot un paràgraf de text.
Recapitulem: tenim que anem el Xavi, i jo mateix el JB, o en altres guebs el JBontheROCKS, … direcció el Santuari de la Salut. Camí vell de Castellar, petita trialera de pujada a on trobem un parell de caminants que ens animen a seguir i no posar peu a terra, … fins que a la pujada per enfocar cap a Sentmenat ens trobem una colla, que com no, el Xavi els enforquilla i fot pedal avall ¡!!. Ostres!!! Quin home, veu la seva ombra, s’espanta i es fot a córrer com un boig … en fi, el de la bici groga encara està buscant les enganxines. Com no, tot això jo m’ho miro en primera persona i sense deixar que “don Javier” s’escapi més de mitja roda, i evidentment no afluixant no fos cas que el de la bici groga ens pogués donar caça ...
Seguim pujant ara ja a un ritme més suau, i acordem una consigna de si tu no apretes jo no apreto: tot això perquè avui fem un recorregut nou. Bé nou nou no, el JB de la seva faceta endurera s’ho coneix d’haver-ho fet amb la KTM i avui vol provar si és capaç de fer-ho amb GIANT.
Arribats a culminar la part més alta, enfoquem cap a Sentmenat per una baixada nodrida de formidables trenca aigües en el camí que fan les delícies dels més saltadors. Fins i tot ens trobem un grup de moteros respectuosos (WR’s, KTM’s, ...), que no tenen nassos de passar-nos a la baixada no fos cas que també els arranquéssim les enganxines.
Arribem a Sentmenat per carretera, i enfilem per una pista a on ja adverteixo a “Don Javier de Zaragoza y todos los santos que van en bicicleta”, que la cosa puja força estona: al•lucinant!!! em fa cas i no es fot a pedalar com un boig !!!
Amunt, amunt, la cosa va pujant per una pista ample, que tot i tenir força desnivell se supera sense massa dificultats. A partir d’un punt ens desviem direcció el bosc de Guanta, a on la cosa es comença a complicar.
El terreny molt més abrupte, i un desnivell dels que t’obliga a posar plat petit i pinyó gran (jo pujava alternant els dos de dalt). La cosa es va complicant fins al punt que personalment sent-ho com em fa una tibada el bessó esquerra. Excusa fantàstica per parar. Segueixo, i veig que el Xavi també ha posat peu a terra una mica més amunt que jo (quin consol !!!). Després de trobar-nos a un parell de baixada que ens animaven !!! vinga, vinga que només falten 150 metres (de pagés per cert!), tornem a enfilar l’últim tram fins al final.
A partir d’aquest punt la cosa s’aplana una miqueta, i anem enfocant direcció Gallifa, i llavors per uns corriols cap a Sant Llorenç. Baixada per trialera (veure fotos !!!), a on ens ho passem d’allò més bé endurejant amb les bicis.
Arribada a Sant Llorencs: un parell de truites Teresa !!! reposem energies i... escolta Xavi, vols anar fins la clau a veure con salten? Vinga, vinga.... als afores de Sant Llorenç hi ha un petit complex preparat per fer trial, bmx, i free style !!!. Al•lucinant veure un xaval que no tenia més de 12-14 anys els bots que fotia!!!. Dobles, bici creuada a l’aire i fins i tot un “back-flip” amb caiguda a piscina d’espuma. També una nena, que practicava un descens amb alguns salts d’alló més intimidadors.
Frustrats pel que mai arribarem a poder fer, enfilem cap avall. Desfer camí direcció puig de la creu, a on a la pujada, ara sí, “don Javier de Zaragoza y todos los santos que van y andan en bicicleta”, es desmarca fins a culminar el coll (no s’estava fumant un cigarro mentre m’esperava perquè en els temps que corren ja no es porta...).
A partir d’aquí plegats cap al puig de la creu, baixada a ritmillo a on la inconsciència i la tècnica fan que em pugui venjar del Xavi i poder arribar a baix tot esperant-lo fent estiraments (tot s’ha de dir que una mica més em menjo un Suzuki Samuari). A partir d’ara tornaré a anar més en compte ...
Seguim cap a Castellar, baixada per darrera al riu, “Top Speed” al lloc habitual a on aquesta vegada surto vencedor (67,1km/h) (això és que el Xavi em deixa les engrunes). Arribàrem a Sabadell i pujada final a on “monsieur Zaragoza” per fi !!! no em pot fotre canya (o no vol), però que crec que recull els fruits dels excessos fets durant la resta de la sortida...
Molt bé!! Objectiu aconseguit !!! aprox. 52km de pur off-road !!! això comença a tenir pinta de que podrem anar a fer el Cabrerés !!!
-1.jpg)
