dilluns, 5 d’abril del 2010
dissabte, 13 de març del 2010
La neu que ha caigut per l'Obac !!!
En aquest estat ens varem trobar els camins a la sortida d'aquest dissabte per la serra de l'Obac.
Aquest cop erem en JB, en M
artini i en Jan Piero. Molt d'hora va sonar el despertador...Erem tres a les 7:30h enfilant el camí cap a Matadepera.
A la que varem començar el caminet de pujada a Rellinars per les Pedritxes...quina mà de neu.
Em penso que m'hauré de canviar el pneumàtic del darrera, oi Jordi?
Estavem començant a baixar desde el trencall del Pou de glaç quan...Quina ostia es va fotre el Jan Piero per culpa del gel...semblava una pista de patinatge.
Un cop arribats a La Barata, previa espera de 15', ens disposem a menjar unes torradetes de mermelada amb un tè, un de truita i un de botifarra amb all i oli (cosa del Martini).
Després d'haver esmorzat ens decidim de tornar per Les Claus cap a Terrassa. Quina trialera més maca que hi ha arribant a la riareta...
En fi que acabem fent rafting pel riu, marxa enrera i per Viladecavalls. Ens posem per una cantera, uns prats abonats, i finalment trobem un camí que agafem de tornada a Terrassa.
Tornem a Sabadell per carretera per imprevistos del directa.
En fi que han sortit 40's kms, i no se quants de desnivell (em vaig quedar sense piles al gps).
Clicant el títol teniu més fotos de la sortida, per cert, hi ha una foto del JB que no té desperdici...
Aquest cop erem en JB, en M
A la que varem començar el caminet de pujada a Rellinars per les Pedritxes...quina mà de neu.
Em penso que m'hauré de canviar el pneumàtic del darrera, oi Jordi?
Estavem començant a baixar desde el trencall del Pou de glaç quan...Quina ostia es va fotre el Jan Piero per culpa del gel...semblava una pista de patinatge.
Un cop arribats a La Barata, previa espera de 15', ens disposem a menjar unes torradetes de mermelada amb un tè, un de truita i un de botifarra amb all i oli (cosa del Martini).
Després d'haver esmorzat ens decidim de tornar per Les Claus cap a Terrassa. Quina trialera més maca que hi ha arribant a la riareta...
En fi que acabem fent rafting pel riu, marxa enrera i per Viladecavalls. Ens posem per una cantera, uns prats abonats, i finalment trobem un camí que agafem de tornada a Terrassa.
Tornem a Sabadell per carretera per imprevistos del directa.
En fi que han sortit 40's kms, i no se quants de desnivell (em vaig quedar sense piles al gps).
Clicant el títol teniu més fotos de la sortida, per cert, hi ha una foto del JB que no té desperdici...
diumenge, 7 de març del 2010
Trialeres Pou de Glaç - Rellinars

Molt divertida es podria qualificar la sortida d'aquest diumenge, per les trialeres que van del Pou de Glaç a Rellinars.
Aquesta vegada erem dos. Varem trobar a faltar el càmara GM, el cabrioles del JB, i com no...El fiuuuuu, fiuuuu, del Wally.
No sabiem que fer, bueno...el Martini si. Tenia al cap anar per les trialeres que van del Pou de Glaç cap a Rellinars. El UMK anava dient, és per aqui ? Si, Si, je,je,je...
I després només s'escoltava el catacrac de les suspensions i les pedres...I crits de "uaaauuuuuuu" !!!! Que guapo !!!!
En Total han sortit uns 55-60 kms, però al més estil freeride. Desnivell d'uns 1500 metres, i unes quatre hores rodant.
dissabte, 20 de febrer del 2010
dimarts, 16 de febrer del 2010
Stairway to heaven

Doncs això: magnífica sortida pel parc natural de sant llorenç del munt i la serra de l'obac.
58km, i 1600 metres de desnivell acomulat positiu. Single tracks per un tub, i gel, molt de gel. Es el que tè rodar a -3ºC.
Sortida desde Sabadell, a les 8:15 feia molt, molt de fred. Enfilem cap a Matadepera, en el que avui en dia ja no podem nombrar ni sortida. Just ens escalfem al arribar a Matadepera per llavors seguint la riera anem enfilant fins arribar a les Pedritxes.
Allá, cap amunt superant el desnivell de la muntanya direcció Rellinars. Val a dir que la pujada es força entretinguda, i que hi ha troços amb algún pendent del 18-19%. Intentant aguantar la presió del SaraGoza (bàsicament per estar segurs que no es perdia tancant el pelotón (te la debia company !!!)), arribem a la bifurcació Pou de glaç / Rellinars.
El Martini, expert de les contrades ens indica que avall que fa baixada. Anem descendint, tot evitant les nombroses plaques de gel, i aguantant com podiem la temperatura, que de segur que com a mínim era de -3ºC, i amb força vent de baixada.
Paradeta per esmorzar, i lubricar bé els estòmacs a base d'all i oli. A la sortida ja tenim el cul d'angunies del Pau que se li comença a fer tard. Tot i així el convençem per fer el descens fins a Rellinars incloent un bonic corriol plè de gel.
A partir d'aqui el Pau agafa l'autopista de Manresa per tornar a tota llet, i la resta desfem el camí fins a un desviament a on el JB diu que ell no torna pel mateix lloc.
Això ens porta a complicar la sortida a base d'un fabulós ascens fins a la falda de la muntanya, a on posem rumb cap al paller de tot l'any mitjançant una escalada amb bicicleta a l'hombro fins a dalt a través del llit d'una riera d'aigua.
---- stairway to heaven ----
Un cop a dalt, tot i seguint un corriol, anem carenant la muntanya passant per magífics llocs i millors vistes. Track molt tècnic, que fa que haguem d0anar combinant habilitat, potència i peu a terra.
Tot va bé, fins que el SaraGoza, i el Martini decideixen enviar al JB per un altre camí amb l'excusa de que es tornen a juntar més endavant.
Això no s'ha de fer mai, i es clar, el JB perdut, i els dos altres galifardeus partint-se la caixa. En fi, ben bé 30' perduts, i al final retrobada una mica més endavant.
A partir d'aqeust unt, primer seguint un corriol gelat però molt divertit, que ens porta fins al pou de gel, per llavors començar a descendre a velocitat vertiginosa direcció pedritxes. Val a dir que els tres anem amb les piles posades i pedalant de valent. Puntes de 45km/h per senders en mal estat, i anar fent un subi-baja que ens fa desgastar les últimes energies (bé, el Martini no perquè va amb Duracell).
Sprint final fins a Sabadell a on una mica més el JB i el Martini es foten la llet de la seva vida al enganxar-se els manillars de les bicicletes durant l'esprint.
Afortunadament tot va quedar en un ensurt.
Sortida 10, companya 10, entrenament 8.
Fins la propera !!!
58km, i 1600 metres de desnivell acomulat positiu. Single tracks per un tub, i gel, molt de gel. Es el que tè rodar a -3ºC.
Sortida desde Sabadell, a les 8:15 feia molt, molt de fred. Enfilem cap a Matadepera, en el que avui en dia ja no podem nombrar ni sortida. Just ens escalfem al arribar a Matadepera per llavors seguint la riera anem enfilant fins arribar a les Pedritxes.
Allá, cap amunt superant el desnivell de la muntanya direcció Rellinars. Val a dir que la pujada es força entretinguda, i que hi ha troços amb algún pendent del 18-19%. Intentant aguantar la presió del SaraGoza (bàsicament per estar segurs que no es perdia tancant el pelotón (te la debia company !!!)), arribem a la bifurcació Pou de glaç / Rellinars.
El Martini, expert de les contrades ens indica que avall que fa baixada. Anem descendint, tot evitant les nombroses plaques de gel, i aguantant com podiem la temperatura, que de segur que com a mínim era de -3ºC, i amb força vent de baixada.
Paradeta per esmorzar, i lubricar bé els estòmacs a base d'all i oli. A la sortida ja tenim el cul d'angunies del Pau que se li comença a fer tard. Tot i així el convençem per fer el descens fins a Rellinars incloent un bonic corriol plè de gel.
A partir d'aqui el Pau agafa l'autopista de Manresa per tornar a tota llet, i la resta desfem el camí fins a un desviament a on el JB diu que ell no torna pel mateix lloc.
Això ens porta a complicar la sortida a base d'un fabulós ascens fins a la falda de la muntanya, a on posem rumb cap al paller de tot l'any mitjançant una escalada amb bicicleta a l'hombro fins a dalt a través del llit d'una riera d'aigua.
---- stairway to heaven ----
Un cop a dalt, tot i seguint un corriol, anem carenant la muntanya passant per magífics llocs i millors vistes. Track molt tècnic, que fa que haguem d0anar combinant habilitat, potència i peu a terra.
Tot va bé, fins que el SaraGoza, i el Martini decideixen enviar al JB per un altre camí amb l'excusa de que es tornen a juntar més endavant.
Això no s'ha de fer mai, i es clar, el JB perdut, i els dos altres galifardeus partint-se la caixa. En fi, ben bé 30' perduts, i al final retrobada una mica més endavant.
A partir d'aqeust unt, primer seguint un corriol gelat però molt divertit, que ens porta fins al pou de gel, per llavors començar a descendre a velocitat vertiginosa direcció pedritxes. Val a dir que els tres anem amb les piles posades i pedalant de valent. Puntes de 45km/h per senders en mal estat, i anar fent un subi-baja que ens fa desgastar les últimes energies (bé, el Martini no perquè va amb Duracell).
Sprint final fins a Sabadell a on una mica més el JB i el Martini es foten la llet de la seva vida al enganxar-se els manillars de les bicicletes durant l'esprint.
Afortunadament tot va quedar en un ensurt.
Sortida 10, companya 10, entrenament 8.
Fins la propera !!!

diumenge, 31 de gener del 2010
El HSMTB es desmembre ...

Uns per una banda, i el JB per una altre. No obstant aprofitant per entrenar una mica. Bé, no sé si entrenar o refredar. Sortida desde Solsona cap a Coll de Jou. 40km. Poca cosa, però molta pujada, trialera...i molt, molt de fred. A peu del Cadí, crec queno he passat de 0 graus. La transpiració dels guants, es convertia en gebra al exterior.
Baixada per carretera. Puntes de 67km/h, i molt de fred de nou.
Per cert, he pogut rodar sobre neu de nou.
Zona molt interessant per fer entreno pre pedals !!!
dimecres, 13 de gener del 2010
GRANERA MON AMOUR!!!!

Sabadell-Granera quin fred que fotia.
Sortida que recordaré amb molta il·lusió.
Per primera vegada des de fa moltes sortides (hi ha que reconeix-ho) al JB l’hi ha passat factura tan d’entrenament. Quin plaer rodar i rodar sempre per davant de la stampy del JB.
Sortida que recordaré amb molta il·lusió.
Per primera vegada des de fa moltes sortides (hi ha que reconeix-ho) al JB l’hi ha passat factura tan d’entrenament. Quin plaer rodar i rodar sempre per davant de la stampy del JB.

Sortideta de 60 Km. Aprox, una rasca que et cagues -3 / -4º C tot gelat i quant dic tot es tot.
El GM va estrenar el seu no ciclocomputador, i per fi sabem quin percentatge te la maleïda pujada al puig de la creu (14 % en el seu punt mes alt) de mitja un 11%.
Seguim direcció a sant Llorenç, això si, amb molt de compte per que degut al la gelada que hi ha, no val la pena fotre’s de lloros ara que tenim un repte de grans dimensions de aquí a res (pedals de foc).
Un bon esmorzar 4 botifarres dues cokes, una de vi i una gasosa, eco una mica mes si ens descuidem, acabem fen una partideta de domino amb la colla gran.
Desprès de dubtar una estona i de pagar lo menjat, tirem direcció a Granera. La mare que en va parir, puja, puja, puja no es parava de pujar i a mes a mes per fer-ho mes bonic, fang, plaques de gel, neu, divertidíssim!!!!.

Això si la gloria (deixant al Martini a part) per al GM ahhhhhhhhhh!!!!!!!! No pot ser el JB i el UMK eren darrere. Ja tocava collons ja estava cansat de arrossegar-me pels camins, per fi una setmana de gloria.
Però que quedi clar, segueixo tocant de peus a terra i se que el JB me la farà pagar cara, ho se segur.
Res mes destacable. Fotos de las bikes a la neu, petit reportatge de JB (2 fotos) i un “tap” per el UMK. (sense comentaris).
Però que quedi clar, segueixo tocant de peus a terra i se que el JB me la farà pagar cara, ho se segur.
Res mes destacable. Fotos de las bikes a la neu, petit reportatge de JB (2 fotos) i un “tap” per el UMK. (sense comentaris).

Dons companys de pedals. Res mes
A entrenar fort
Força pedals.
Ei, nois !!! Us adjunto més fotos del Martini:
diumenge, 10 de gener del 2010
Video Resum 2009
Doncs aquest any hem fet el VideoResum del que ha donat de si el 2009, bè, no exactament, del que ha donat del sí el Dry Martini !!!
dilluns, 4 de gener del 2010
GLORY DAYS !!!
Doncs això, que ara flipem amb la càmera del XZ, i d'una sortida de 40km a Collçerola, doncs en surten coses com aquestes...
diumenge, 27 de desembre del 2009
INFERNO !!!!


L'infern existeix, i es diu transosona hardcore.
Avui "només" hem fet 50 km, però han estat de pur Enduro, i a més amanits per tota l'aigua que ha caigut durant l'última setmana.
Val a dir que hem quedat prou satisfets, i que per simpatia hem anat tots per terra. Per sort, sense consequències.
Properament esperem els videos !!!
Aquí teniu més fotos...Be, per terra...el que es diu per terra, no tots. N'hi ha un que ha volgut mullar-se el peus, per després enrrampar-se amb un cablejat per vaques !!! Coses de la muntanya... + Fotos
dimarts, 15 de desembre del 2009
Sortida pou de Glaç
No tindria cap mena de trascendència, si no fos perquè l'amic Xavi va portar el seu nou gadget: càmera al casc. Hi havia més càmera que casc, però val a dir que va quedar un vídeo prou digne.
I... para muestra, un botón.
I... para muestra, un botón.
dimecres, 2 de desembre del 2009
dilluns, 16 de novembre del 2009
Foto Banyoles
diumenge, 25 d’octubre del 2009
La Falconada 2009

4ª edició de La Falconada, però primera pel HighSpeedmtb team. Una marxa molt ben equilibrada pel que fa a recorregut, amb pistes forestals, corriols i trialeres. Aquest cop hi varem anar en GM, Martini i en Wally. Molt be per l'organització, senyalització de la marxa, habituallaments, botifarra i regal.
L'any que ve segur que hi tornem.
Ara sols manca que el GM penji el video de abans de la sortida, perquè durant la marxa ni foto ni foto !!!
diumenge, 11 d’octubre del 2009
1ª VOLTA A LA MOLA !!! Un èxit !!!
Vàrem passar per Matadepera, Casa Nova de l'Obac, Rellinars, Pont de Vilomara, Mura, Talamanca, Monistrol de Calders, Can Cadafalch, Castellar del Valles,...
Aqui teniu l'itinerari:
Us podeu baixar aqui el track per GPS
6’45 Sabadell-botiga
Rda. ponent
Parc Catalunya
Edifici Once-Castell Arnau
Torrent de la Batzuca
Torre Mossèn Homs
Matadepera
Riera de les arenes
Les Pedritxes
Marques Matagalls (fins Casa Nova de l’Obac)
Creuar carretera al km 6.5
Seguir marques Matagalls
Carena, cruïlla a la Torrota (715 mts.) anar a l’esquerra fins la Casa Nova de L’Obac Deixem marques Matagalls
Seguir camí en baixada direcció casa vella del obac
Collet de Pals
Seguim baixant fins creuar torrent de la Saiola
Pista, girar fort a dreta, pugem direcció a Les Boades
Les Boades
Trobem gr. seguim cap a Les Cases-corriol
Les cases, deixem gr. i agafem corriola que surt darrera del mas enrunat
corriol en pujada 20 minuts a peu i 5 dalt la bici
Sortim al Camí Ral que ve de L’Obac (Km.30)
Esquerra direcció els Hostalets del Davi
Cruïlla a l’esquerra pista que puja de Rellinars
Seguim recte planejant
A la dreta tenim el torrent de Matarrodona
Seguim pista principal direcció pont de Vilomara
Deixem trencall a l’esquerra que puja al coll Gipo
Tenim el Farell davant
Seguim pista principal fins trobar la que ve del pont de Vilomara
Girem a la dreta en pujada
Deixem trencall del Farell a la dreta
Indicador a Mura el seguim
Fortes rampas deixem a la dreta el trencall al sot del infern
Sempre pujant per P.P.
Coll de la Creueta
Baixem fins la carretera de Mura a Rocafort
A la carretera girem a la dreta direcció Mura (Km.49)
A 100 mts. agafem pujador a l’esquerra
Continuem pujant fins la carena
Trobem la pista que va al Trullas l’agafem a l’esquerra
Deixem trencall la Teuleria a l’esquerra
El Trullas revolt a l’esquerra
Baixem per la pista fins el torrent del Ramonet, dexant trencall a l’esquerra
Torrent pal indicador, seguim direcció Talamanca
Pal indicador direcció Talamanca-pista encimentada, fortes rampes
La vila
Seguim en pujada direcció Talamanca
Cantagalls-coll
Baixem a la riera del Güell i pugem a Talamanca
Talamanca
Sortim per darrera el restaurant i baixem a la riera de Talamanca
Molí
Seguim a la dreta pujant fins la carena (5.8Km. de pujada)
Carena Pal indicador seguim a l’esquerra cap la Mussarra
Sant Pere Martir
Baixem cap a Monistrol
Carretera seguim direcció Monistrol
Monistrol (Km.70)
Sortim direcció Castellterçol- el Rubio- La Sala (gr.)
La Sala Sallogari, seguim direcció Vilanova
Vilanova
Deixem cruïlla Castellterçol a l’esquerra (pal indicador)
Seguim pista fins trobar carretera, anem a l’esquerra direcció Castellterçol
A 2 km agafem trencall a la dreta
Pugem direcció caixa d’aigües a 925mts alçada
A dalt la carena deixem pista principal que va a la dreta (revolt )
Seguim pista en pitjor estat, trobem marques Matagalls ( no seguir)
Baixen direcció el plans
Els plans
P.P. fins el Pi d’en Guardia
Baixem per la carena fins la carretera
Pla de les forques
Can Catafalch
Coll canyelles
Castellar
Cementiri
Pla de la Bruguera
Vivers
Riu Ripoll
Sabadell
.
.
.
Molt bon rotllo durant tota la sortida. Ah, per cert, jo de gran vull ser com el Josep Carreras... Quina màquina d'home !!!
Ara l'hem de fer nosaltres !!!
dilluns, 28 de setembre del 2009
PEDALS DE FOC


Bé, encara que només ha sigut el JB amb una companys de feina, El Pedals de Foc en 3 dies ja és història.
220km (be marcava 230 el km), 6000 de desnivell positiu i 3 dies han calgut, per fer l'increïble pedals de foc.
Només puc dir que és una autèntica ruta MTB combinada amb paisatges increïbles, i una dificultat mitjana - alta.
Va la pena:
divendres, 4 de setembre del 2009
"DH VALLNORD"

DH Vallnord
Por, molta por
Podríem dir que era una de les sensacions que es respiraven al grup al veure el que ens esperava “era el nostre primer DH a Vallnord.
Però que collons estic dient!!!!!! El que ens estava passant de veritat, era que teníem un neguit a sobre que ni te cuento. Neguit per pujar a practicar un dels esports de risc mes al·lucinant que em practicat (un descens per les muntanyes dels Pirineus no el fa qualsevol).
Arribats a Andorra el divendres nit (amb tota la family) i una vegada instal·lats, sopats (amb vi del bo) i descansats ens posem en marxa.
La primera en la frente!!! Dissabte 09:00 del mati cagada, no hi ha bicis de descens al lloc on teníem que llogar-les. Ràpidament a buscar un altre lloc per poder agafar les punyeteres bicis. No problem, al costat del telecabina trobem el lloc ideal, tots preparats i ben macos cap dalt. Això si amb forfait i assegurances per si de cas.
Por, molta por
Podríem dir que era una de les sensacions que es respiraven al grup al veure el que ens esperava “era el nostre primer DH a Vallnord.
Però que collons estic dient!!!!!! El que ens estava passant de veritat, era que teníem un neguit a sobre que ni te cuento. Neguit per pujar a practicar un dels esports de risc mes al·lucinant que em practicat (un descens per les muntanyes dels Pirineus no el fa qualsevol).
Arribats a Andorra el divendres nit (amb tota la family) i una vegada instal·lats, sopats (amb vi del bo) i descansats ens posem en marxa.
La primera en la frente!!! Dissabte 09:00 del mati cagada, no hi ha bicis de descens al lloc on teníem que llogar-les. Ràpidament a buscar un altre lloc per poder agafar les punyeteres bicis. No problem, al costat del telecabina trobem el lloc ideal, tots preparats i ben macos cap dalt. Això si amb forfait i assegurances per si de cas.

Òndia!!!! que m’oblido tu. El Jordi com no al telecabina fent amics.
- Son dificils les pistes
- Einnn no compren pa!
- Cony es frances
- Que si vous voulez coxe avec mua. O algo així
- O la la, o la la
I jo, foto per aquí i foto per allà. “Mi no compren pa”
Be seguim...........
Arribem........dalt
Al·lucinant tots amb la boca oberta, i amb un nus a l’estomac, quina passada, jo (GM) personalment tenia la “gallina en piel”.
Ràpidament trèiem el mapa de la butxaca, per mirar quina pista tenim que agafar primer. Ni punyetera idea, als primers bikers que passen..... ¡ pregunta al canto !
- Per on?
- No se, també es la primera vegada.
- Cony, si que anem be
- Dons saps que et dic..(JB)..................per aquí

Collons la primera, com diria aquell “pa novatos”............”4X RACE” tocat allò!!!!!!!
La mare que ens va parir, però qui collons avia ficat tanta sorra i pedra allí. Flipant i per fer-se mal. Per que ens fem una petita idea. Les baixades (en aquest circuit) son d’un 15-20% de desnivell.
Cert que les primeres baixades les varem fer amb molt de cap i intentant estudiar el terreny. Però una vegada tot estudiat “miedo pa que te quiero (amb cap,sempre amb cap) a baixar com a boixos.
Com no sempre hi ha contratemps...................meeeecc.... punxadeta del JB (com no)
30 minuts per reparar una punxadeta de res, menys mal de que teníem el ditet magic Ehhhhhhh?
I així una pista per aquí, un altre per allà fins acabar rebentats. De fet la gran matxucada va ser la pista “MAXI AVALANCHE” aquí el Martini i el UMK es van retirar....
2 birras a la terrasseta del bar.
Els dos tarats que quedàvem JB i GM...................
- que un altre baixada??
- Si, però provem la “ruta 66”
- Fet
Cap dalt a buscar la ruta 66............Joder!!!!!! quin flipe el millor circuit de Vallnord (sense desmerèixer el 4X Race) llàstima que estem molt cansats. Quina baixada mes guapa i llarga, tant o mes que la Maxi Avalache, pero mes divertida. Peralts, salts dobles, senzills.............etc...dit i fet va ser l’ultima baixada, no podíem mes. Ara si que estàvem rebentats de debò.
Final de trajecte a tornar bicis, proteccions i cap al apartament on esperava la family.......i .......la piscina....xoof xoof xoof.


Fins la pròxima, segur que si!!!!
dilluns, 29 de juny del 2009
ColldeJou
Sortida purament MTB.
La ruta escollida “ Càmping Mont-roig – la mola de Colldejou “
Companys de fatiga si voleu sentir el pur BTT no podeu deixar escapar de fer aquesta ruta. No se les sensacions que redactaré recolliran totes les que vaig sentir en arribar al la cima de la muntanya.
Sortida des de el càmping a les 7:00 am. Els dos intrèpids bikers l’Alfons, seguidor del nostre bloc i jo mateix (GM).
Sortim direcció Mont-roig per anar a buscar la carretera de l’ermita i tot seguit enfilar cap a la pista que ens portarà al cim de la mola de Colldejou.
Fins la pista tot correcta un rodar fàcil i sense cansament, però un cop desviem cap al camí.............! comença l’infern. Quines pujades amb pedra solta i sorra. De fet tot el camí fins a la Vall de Colldejou amb plat petit.
Un cop arribats a la vall prenem direcció cap a la Mola, no ens imaginàvem el que ens esperava, la mare que en va parir, la de rocs i desnivell que varem patir uns 300 metres o mes de desnivell caminant amb la bici a coll. De fet varem estar a punt de deixar les bicis al costat d’un arbre i acabar l’ascensió sense pes extra. Però no com dos campions, fins dalt amb la bike a cuestas. No teníem clar el que trobaríem, però sorpresa el cim era perfecte per rodar amb bici. Quina passada quina sensació de llibertat miraves al voltant i no hi havia parets ni edificis res de res al·lucinant. Per mes informació mirar fotos, ja que explicar-ho es molt difícil.





mes fotos de la sortida aqui
La ruta escollida “ Càmping Mont-roig – la mola de Colldejou “
Companys de fatiga si voleu sentir el pur BTT no podeu deixar escapar de fer aquesta ruta. No se les sensacions que redactaré recolliran totes les que vaig sentir en arribar al la cima de la muntanya.

Sortida des de el càmping a les 7:00 am. Els dos intrèpids bikers l’Alfons, seguidor del nostre bloc i jo mateix (GM).
Sortim direcció Mont-roig per anar a buscar la carretera de l’ermita i tot seguit enfilar cap a la pista que ens portarà al cim de la mola de Colldejou.
Fins la pista tot correcta un rodar fàcil i sense cansament, però un cop desviem cap al camí.............! comença l’infern. Quines pujades amb pedra solta i sorra. De fet tot el camí fins a la Vall de Colldejou amb plat petit.

Un cop arribats a la vall prenem direcció cap a la Mola, no ens imaginàvem el que ens esperava, la mare que en va parir, la de rocs i desnivell que varem patir uns 300 metres o mes de desnivell caminant amb la bici a coll. De fet varem estar a punt de deixar les bicis al costat d’un arbre i acabar l’ascensió sense pes extra. Però no com dos campions, fins dalt amb la bike a cuestas. No teníem clar el que trobaríem, però sorpresa el cim era perfecte per rodar amb bici. Quina passada quina sensació de llibertat miraves al voltant i no hi havia parets ni edificis res de res al·lucinant. Per mes informació mirar fotos, ja que explicar-ho es molt difícil.






mes fotos de la sortida aqui
diumenge, 14 de juny del 2009
Puig de la Creu pel dret sense un peu a terra, It's possible !!!
Aquest cop es troben en UMK i en Martini per fer una sortideta postresaca...a les 9:00! Es troben a la placeta i quina sorpresa la seva, el JB amb banyador davant de casa seva... Quines ganes que tenia el JB d'anar a la platja... Jaaaaa, ja, jaaaaa !!!!
Tant si com no el UMK tenia ganes de treure's l'espina de la hermita del Puig de la Creu per davant, o sigui per la pista de bombers. Total que enfilem el caminet... Quina mandra, pfffffffffuuuuuu, quina mandra, i quina calor que fa, que si fa molta humitat, pfffffffuuuuuu !!! Això és el que anava repetint el Martini, i quina sorpresa la seva quan arriba a dalt de tot de l'hermita sense posar un peu a terra, però que llarga que s'ha fet la pujada!!!!
Arriben a dalt el UMK i el Martini mig pajarracos per la calor i l'esforç realitzat. No hi ha fotos.
Una botifarra i una truita francesa si et plau, i tres cokes !!! A Sant Llorenç de Savall, és clar!!!
Tornem pels tobogans famosos... I quina nata que es va fotre el UMK, anava folladíssim, si és que no es pot correr tant...I tot això per ensenyar-li al Martini el que no s'ha de fer mai !!! Quin company, és un campeón !!!
Us he de dir però, que de moment sembla que està bé, moltes rascades, un cop al genoll, però la resta està be.
En fi, culminació de la sortideta un pel accidentada però molt divertida.
Apa, Salut i pedals !!
Tant si com no el UMK tenia ganes de treure's l'espina de la hermita del Puig de la Creu per davant, o sigui per la pista de bombers. Total que enfilem el caminet... Quina mandra, pfffffffffuuuuuu, quina mandra, i quina calor que fa, que si fa molta humitat, pfffffffuuuuuu !!! Això és el que anava repetint el Martini, i quina sorpresa la seva quan arriba a dalt de tot de l'hermita sense posar un peu a terra, però que llarga que s'ha fet la pujada!!!!
Arriben a dalt el UMK i el Martini mig pajarracos per la calor i l'esforç realitzat. No hi ha fotos.
Una botifarra i una truita francesa si et plau, i tres cokes !!! A Sant Llorenç de Savall, és clar!!!
Tornem pels tobogans famosos... I quina nata que es va fotre el UMK, anava folladíssim, si és que no es pot correr tant...I tot això per ensenyar-li al Martini el que no s'ha de fer mai !!! Quin company, és un campeón !!!
Us he de dir però, que de moment sembla que està bé, moltes rascades, un cop al genoll, però la resta està be.
En fi, culminació de la sortideta un pel accidentada però molt divertida.
Apa, Salut i pedals !!
dilluns, 8 de juny del 2009
Sortida bateig Stumpjumper !!!

Si nois, ho heu sentit be, per fi en Martini té una doble... Specialized Stumpjumper FSR Comp !!!!
Aquesta és la sortida del bateig de la bici nova del Martini. A les 8:00 del matí que ja fa caloreta. Collons !!!! Que neta que portava la bici, i que poc que ha durat. Al cap de 200 metres de sortir de Sabadell pel Ripoll, un fang de collons !!!
Per cert, els integrants de la sortida d'avui eren en Martini i en GM (alias, el "paciente Fischer")... Quina paciència que té el "chaval", el Martini només feia que dir...Que si Stumpjumper per aquí...Que si Stumpjumper per allà... Que passat que és el Martini !!!
Pedalajant xino-xano, arribem al camí del Puig de la Creu. Ens passen un parell de grupets amb una aparent pressa... Ja, ja, ja... Ja sabeu perquè ric, no? ni un minut...
La qüestió del dia és... 1 kg més que la Giant XTC1!!! De pujada es nota que te cagues, no puja tant lleugeret com amb la Giant.
Pero com frena "la condenaaaa "... 203 davant i 185 darrera, i quina comoditat, si sembla "Verano Azul" !!!
Arribem a Sant Llorenç de Savall, "dos de formatge, 2 cokes i dos tallats, please !!!
Tornem a casa pel camí que va direcció Gallifa, per després trencar cap a Sebastià de Fontmajor!!! Collons amb la Stumpjumper vaig lastrat !!!
Acabem amb un caminet nou després de Togores, que estret que és el refotut caminet!!!
Per cert JB, al Escapa hi ha una Specialized Stumpjumper FSR Comp talla L del 2008 de 2ª ma quasi nova, només quatre sortidetes per 1.500€ !!! En color Blau-Vermell... ???
Apa, salut i pedals !!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

